Lluitador capdavanter dels moviments
clandestins per a la recuperació de la llengua i la
cultura catalanes a la postguerra.
Fundador, director i únic responsable de la
primera revista impresa en català: Poesia.
Impulsor de la revista Ariel, també clandestina,
clau en la represa cultural catalana en els ambients universitaris.
Poeta d'avantguarda i de revolta que divulga els corrents
europeus més moderns de l'època.
Viu quinze anys a París, on renega de la nacionalitat
espanyola i esdevé refugiat polític.
Estudia i tradueix els poetes francesos: Rimbaud, Artaud…
Torna a Barcelona el 1961.
Fa la biografia més completa sobre el pintor
Pablo Picasso.
Ha escrit més de 40 obres, més d'una
quinzena de les quals són biogràfiques sobre
Pablo Picasso.
Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1999.
Desitja culminar la seva obra fent la Fundació
Palau i creant un museu a Caldes d'Estrac.